UF2: Digitalització de textos

9/01/14

TIPOGRAFIA DIGITAL

Creació tipogràfica

a. Professional : Fundicions digitals.

b. Autor: Aplicació especialitzada.

Aplicacions de creació tripogràfica

Fontlab. 

Fontcreator.

Tipografia digital --> fonts bitmap (herència matrius fotocomposició) - inicis

                               --> fonts vectorials (arquitectura genuinament digital) - actualment.

Fonts vectorials:

Formes definides mitjançant linees i corves: 

· impressó independent de la resolució del dispositiu de sortida --> fonts escalables

· representació en pantalla (bitmap de pixels) mitjançant la tècnica antialiasing suavitzar límits, inclús atorgant grisos)

a. extensió ATM

b. Sistema operatiu

antialiasing

Tipografia digital

· postscript 1 (ps1)

Primera tecnologia de font vectorial.

No portable completament --> versions diferentes per MAC i Win.

composada per dos fitxer

1. fitxer vectorial --> impressió

2. maleta de fitxers bitmap --> pantalla.

a. mac --> maleta de fonts amb dos o més tamanys (innecessaria amb Adobe Type Manager)

b. Win --> sense maleta

MAC:

1. Font de pantalla= bmap. (implementa les dades mètriques = amplada de caràcters i parells de kern)

2. font d'impressió = sense extensió ( en tipus professionals Adobe, AGFA...)

· definició del contorneig de la font per impressora.

Windows:

1. font d'impressió = .pfb

    · definició del contorneig de la font per impressora.

2. arxiu d'informació mètrica = .afm / .pfm

· informació utilitzada per a composar la font, incloent dimensions de caràcter i espaiat entre caràcters. 

FONT DE PANTALLA

· joc de caràcters bitmap (10, 12, 14, 16, 18 y 24 pt)

--> ampliació = font escalonada (llevat amb ATM)

· diferents sèries per font (bold..)

· vinculació font de pantalla amb outline font

(garantitza que sèrie triada serà la impressa).

· true type (TT)

Apple.

desenvolupament d'Apple (finals 80s) per a competir amb PS1 

portable completament (multiplataforma)

composada per fitxer únic (vectorial)

· extensió .suit o .tt

(anteriorment) s'acompanyava de maleta de tipus per accelerar visualització en pantalla = desafasat per AM i potència de CPUs.

PS1 VS TT

PS1 

· rasteritzat óptim --> mateix LDP (Ps)

      · acceptada per tots dispositius Ps.

· font de treball per totes factories.

TT 

· major vesatilitat multiplataforma (PC)

· fitxer únic

· rasterizar més lent --> conversió a Ps

        · no acceptada per tots dispositius Ps.

· millor hinting --> major pes en memòria.

(2048x2048 vs 1000x1000)

· multiple master (mm)

Desenvolupament de PS1 realitzat per Adobe.

Actualment abandonada per Adobe pel desenvolupament D'OTF.

Basat en Unicode --> doble byte (65,000 caràcters)

cada font adopta forma diferent sense distorisió.

· només funciona amb utilitat ATM.

· open type (OT)

desenvolupament d'Adobe i MS, i adoptada per Apple.

Basat en unicode ---> doble byte (65,000 caràcters)

· conjunt de caràcters expandit i opcions tipogràfiques avançades

arxiu únic --> font autocontenida 

total compatibilitat amb fonts TTf i PS1. 

Versatilitat de recursos

· versaletes reals ( no modificacions deformades per aplicació)

· xifres clàssiques desalneades (vs. modernes alineades).

· fraccions i ordinals.

· lligaduras (especialment important per a les fonts cal.ligràfiques) 

· caràcters decoratius = grlament. integrgats dins la versió cursiva --> editables desde paleta de caràcters (MAC) o paleta de glifos (InDesign)

· caràcters diferents = ideals per a capitulars 

· caràcters no llatins.

L'OCR

Que ès?

Equips i aplicacions informàtiques empleats en el procés

Perifèrics d'entrada:

-Els equips informàtics han d'estar connectats a escànners i disposar d'almenys una aplicació de reconeixement òptic de caràcters (OCR), que permeti la digitalització dels priginals mecanografiats o d'aquells originals que estan impressos però dels que no disposa de l'arxiu digital.

-A més, han de disposar de connexió externa i interna per mitjà de xarxes de comunicació i serveis de correu electrònic per a la reepció i enviament d'originals digitalitzats.

-Un fax pot complementar l'enviament dels originals a través de les xarxes telemàtiques.

-En cas de que l'empresa accepti originals parlats, haurà de disposar d'equips de reproducció d'audio.

Ordinadors:

-Dos entorns principals:
Compatibles IBM (PC) y Macintosh (Mac).

-Els dos entorns són necessaris en l'actualitat en una empresa de preimpressió i també en el procés de recepció d'originals, atès que els arxius digitals poden provindre dels dos entorns.

-En la actualitat són compatibles i, per això, és posible compartir arxius entre ells; tot i que això pot ser font de problemes, pel que és aconsellable tratar-los en l'entorn corresponent.

Fonts:

-La informació sobre les descripcions de fonts es recullen en petits arxius que s'emmagatzemen en el sistema operatiu de l'ordinador (tots els ordinadors incorporen una selecció per defecte de les principals fonts) i que es poden adquirir o llogar externament.

Aplicacions:

-Les aplicacions d'editació bàsica pròpies de cada sistema operatiu són suficients per a preparar originals digitals i els formatsen que permeten guardar els documents són els més usuals.

-Entre aquests programes trobem World Pac (PC Windows) i Simple Text o Text Edit (Mac OSX).

Formats digitals d'arxius de text

Formats oberts

-ASCII: no conté informació de tipografia o disseny.

-RTF: conté informació de tipografia o disseny molt bàsica.

Fotmats específics:

-Processadors de textes (el de InDesign, per exemple)

7 de Novembre

UF2: Tractament de textes

Fases del procés de tractament de textes

- Idea 

- Redactor

- Transcipció a paper o digital

- Correcció 

- Correcció d'estil 

- Fotocomposició/ autoedició/ maqetació

- Pdf baixa resolució

- Correcció ortogràfica

- Correcció de maquetació

- Pdf alta resolución

- Filmació fotolits / planxes

- Impressió

a. Composició manual

b. Metall fos

c. Fotocompocisió

d. Tipografia digital / autoedició 

Originals de textes

Manuscrits:

Són els originals escrits a mà.

No són molt usuals en la actualitat i moltes empreses els rebutjen ateses les dificultats i els costos que implica el canvi de format

Tot i ais alguns autors, fonamentalment del camp de la literatura, tenen el "mal" costum d'entregar el seus origianls en aquest format.

Parlats:

Una altra orcio mes estranya que la anterior 

En aquest cas, el texte es presenta en format audio, be sigui analògic o digital i l'empresa de preimpressió s'ha de fer la conversió de format a mesura que s'escolta.

Per les mateixes raons que en les de tipus manuscrit, quests originals poden ser motiu de rebuig a la seva recepció.

Analògics (mecanografiats) ens porta a OCR o picat de textes

En desús. En aquest cas, l'original es presenta mecanografiat.

Presentació habitual d'originals de text fins fa pocs anys; en la actualitat s'ha vist relegat per la irrupció de la informàtica i les seves múltiples avantatges.

Amb tot, encara hi ha autors aferrats a aquesta forma de traball, però cada cop són menys.

El canvi de format no presenta grans problemes, però sí pèrdues de temps i, per aixó, encariment del procés.

Impressos (diaria, revistas)

Aquells originals que ja han estat impressos en una anterior ocasió però dels que no es disposa de còpia digital.

Aquest és el cas habitual en obres de domini públic o en obres

Digitals (formats digitals)

Aquells originals elaborats amb un equipo informàtic.

Ofereixen múltiples avantatges sobre la resta d'originals i en la actualitat són els  preferits doncs, en general, estalvien costos.

Els problemes amb aquests originals venen dels arxius de fonts utilitzades i dels formats.

Digitalitzats: 

Es fan necessàries unes bones especificacions en la recepció d'aquest tipus d'originals.

Els originals digitalitzats es poden presentar amb un gran diferent d'acabat:

- Originals digitalitzats sense composar

- Originals digitalitzats mig composats

- Originals digitalitzats composats

Originals digitalitzats sense composar

En aquest cas l'autor s'ha limitat a picar al text sense fer distincions entre els dferents rangs que regeixen la composició.

El que pretèn l'autor és que les seves idees flueixin lliurement sense veure's frenades per accions que en tot cas faran millor els professionals.

Originals digitalitzats mig composats

L'autor entrega el text digitalitzat establint una proposta de composició pero sense que sigui la proposta final.

Són idees exposades per l'autor amb ajuda de la tecnologia informàtica i que necessita tractament  posterior.

Originals digitalitzats composats

En aquest cas l'original ha estat ja tractat convenientment per l'autor i presenta totes les característiques que ha de presentar una cop imprès.


L'autor, que ha tenir coneixements de composició, entèn que la seva obra no és només el contingut sino la forma en que aquest es presenta. 

Estalvia molta feïna en la fase de preimpressió, sempre que el treball estigui ben realitzat.

Especificacions d'entrega d'originals no digitalitzats

Les especificacions són un conjunt de normes bàsiques que serveixen de guia a l'autor per a entregar el seu treball amb unes mínimes garanties i que permet a l'empresa partir d'una base sólida per al seu posterior tractament. 

L'ús ha propiciat una unificació d'aquestes normes, de tal manera que moltes d'elles són comunes per a totes les empreses del sector

Malgrat parlar d'originals i que en la empresa es realitzarà còpia del treball, es molt recomenable, sempre que sigui posible, que l'autor entregui còpia de l'original i mai l'original, quedant aquest en mas de l'autor i guarit de posibles incidències.

Preparació d'originals

Especificacions d'entrega d'originals no digitalitzats

a) Especificacions d'entrega d'originals manuscrits

Presentar-los escrits per una sola cara. 

És fonamental presentar una escritura neta, sense ratlles ni esmenes, amb amplis marges i generosa interlínea, facilment entenedor pel treballador encarregat de la digitalització

Fer servir formats de paper normalitzats, molt recomenable el format normalitzat DIN A4.

Utilitzar papers blancs o d'un color clar que afavoreixi el contrast amb la tinta empleada que en tot cas haurà de ser negra o d'un color fosc.

Presentar cada una de les pàgines numerades sobre tot si l'original presenta els fulls solts. 

Si l'autor vol assenyalar alguna correcció en aquest original ha de fer-ho amb un altre color de tinta. 

b) 

Presentar-los en un sistema d'arxiu normalitzat (analògic: cinta, k7, digital: mp3, flv ...) reproduible en els equipos normals de reproducció.

Dicció clara i audible, fàcilment entenedora pel treballador encarregat de la digitalització. 

Exposició continuada de les idees, sense, dubtes acotacions o salts. 

c) Especificacions d'entrega d'originals mecanografiats.

Han d'estar escrts per una sola cara.

Fer servir n format de paper estàndar (DIN A4)

el blanc dels marges ha de ser ambple (almenys dos cm), i han de ser més grans els marges de cap i peu.

El blanc de la interlínia també ha de ser generós (a doble espai).

Ha d'aparèixer el número de pàgina al cap i marginat a la dreta.

Ha d'aplicar-se una sangria d'un tabulador a la primera línea de cada paràgraf.

El text es presentarà sense justificar, marginat a l'esquerra.

L'autor no ha d'incloure correccions a l'original dificultaria la digitalització mitjançant OCR.

L'original ha de presentar-se sense ratlles ni esmenes i amb els grafismes ben contrastats per a facilitar la digitalització.

d) Originals impressos

Ha d'existir un bon contrast entre el color del text i el fons, sense traspàs de tinta ni transparències que entorpeixin la digitalització.

Determinades fonts poden donar problemes en la digitalització; ha de feer-se una prova prèvia abans d'establir les condicions del treball, ja que és posible que hagi que digitalitzar el text manualment.

Especificacions d'entreg d'originals digitalitzats

Les especificacions són un conjunt de normes bàsiques que serveixen de guia a l'ator per a entregar el seu treball amb unes mínimes garanties i que permet a l'empresa partir d'una base sólida per al posterior tractament.

L'ús propiciat una unificacion d'aquestes normes, de tal manera que moletes d'elles són comunes per a tottes les empreses implicades. 

a) Especificacions relatives a aplicacions i formats

Junt amb els arxius digitals, s'ha d'entregar SEMPRE:

una còpia impressa escrita per una sola cara amb:

- el número de pàgina de l'última versió entregada

- el llistat d'arxius amb l'extensió corresponent

- l'aplicació o aplicacions amb que s'han creat la seva versió

- i l'entron operatiu

Les aplicacions han de ser les més comúnment acceptades:

Editors de textes per defecte dels sistemes operatius:

Simple text, text edit.

Editors de textes professionals: wod, wordperfect.

Per a la utilització d'aplicacions de mauetació (quarkxpress, pagemaker, ventura publisher, indesign) l'autor a de consultar prèviament amb el preimpressor.

És recomenable que cada part de la fena es guardi com arxiu independent.

Ha de tenir-se en compte que perquè els arxius es disposin en ordre,  han de numerar-se aquests amb zeros en les desenes (i en les centenes si el treball així ho requereix).

b) Especificacions relatives al text

Fer servir n format de paper estàndar (DIN A4)

el blanc dels marges ha de ser ambple (almenys dos cm), i han de ser més grans els marges de cap i peu.

El blanc de la interlínia també ha de ser generós (a doble espai).

Ha d'aparèixer el número de pàgina al cap. 

Són preferibles originals sense composar, a no ser que l'autor vulgui composar-lo, tingui els coneixements adequats i ho hagi consultat prèviament amb l'empresa de preimpressió.

El text es presentarà aliniat a l'esquerra, sense justificar i sense partició de paraules.

No s'ha de forçar el canvi de línia ni el canvi de pàgina. 

Fer servir un sol tpus de lletra, el més estàndar posible, un sol cos i un sol estil.

Les notes s'han d'incloure en el lloc que aniran ubicades, separades del text general per guions llargs.

Els quadres i taules s'han de compondre en document a part i adjuntar-los com arxius independents.

S'ha d'aplicar un sagnat d'un tabulador a la primera línia de cada paràgraf.

Els paràgrafs no s'han de separar entre sí per línies en blanc. 

Dimarts 15 de Octubre 

Necessitat de comunicació

* Segons Berelson, és:

"La transmitió d'informació, idees, emocions, habilitats, etc."

Comunicació:

Donar a conèixer

a uns altres

les meves:

Emocions

Sentiments

Formes de pensar

situación en la qual em trobo, etc. 

a través de certs símbols, signes i parrales que permetin donar-me a entendre amb les altres persones que m'envolten.

Principis

* Comunicació gestual: Gestos o símbol fets amb el mateix cos.

Després

* Comunicació gestual : + sons

Més endavant

* Comunicació gestual: + Complexos

Una mica més endavant:

* Comunicació gestual: + información + coneixements

Encara una mica més endavant:

* Comunicació gestual: + Pasmació de senyals, símbols, signes usats en la comunicació oral en parets o  pedres

Per què? 

Simplement per necessitat (donar-li a entendre als altres el que volia una persona)

Com ho fan? 

* Recursos gràfics a mà: Un pal, una pedra, els dits, les ungles, un tros d'ós, de l'últim animal caçat…

Més endavant: 

* Lent refinament de les demandes i necessitats: el mon est explicat per la màgia

Una mica més endavant: 

Necessitat i magia: ART RUPESTRE

Escriptura: Forma de donar-li un signe o símbol al llenguatge parlat

Paraules: imiten sons de la naturalesa, expressions d'aquesta.

Llenguatges: a partir dels sons que acompanyaven els gestos fets per comunicar-se.

Establiment de codis consensuats per poder completar el procés  comunicatiu:

Emisor - Canal - Codi - Missatge - Receptor 

Canal - codi 

Mitjà físic - llenguatge 

Alfabet: Agrupació de símbols amb un ordre determinat utilitzat en el llenguatge escrit que serveix com sistema de comunicació. 

Podem classificar els tipus d'escriptura en dos grans apartats:

a) escriptura conceptual: a través d'icones o representacions gràfiques expressa idees o paraules. 

Pictograma: Representació icònica que pot ser realista o bé una idealització 

Exemples: jeroglífic egipci, hitita jeroglífic. 

Escriptura cuneiforme: Aquesta deforma progressivament els pictogrames inicials amb una mena de punxó. Exemple: Sumeri. 

Ideograma: Element gràfic que representa paraules. Generalment, abans era un pictograma. Exemple: escriptura xinesa. Ideogrames moderns: senyals de trànsit.

b) escriptura ligüística: a través de signes expressa sons.

Escriptura sil·làbica: 

- cada signe representa un grup  fonètic (síl·laba) 

Exemples: lineal B (grec micènic), sil·labari hitita, sil·labari xipriota; entre les llengües actuals, el japonès.

Escriptura alfabètica: 

- cada signe representa un fonema. 

Exemples: fenici, grec, llatí, alfabet fonètic internacional. 

- no són escriptures perfectes. 

Per exemple, en català.

* ss, sc, ç representa /s/ 

* h no representa cap so

* qu representa /k/ o /kw/

Origen de l'escriptura

· L'escriptura neix independentment a diverses civilitzaions, probablement a partir de pictogrames

· Té com a primer ús la compatibilitat

· Els testimoniatges més antics son les tauletes mesopotàmiques (uruk, 3300)

· Mesopotàmia: escriptura sumèria

A partir del 3300 ae, a sumer s'escriuen tauletes d'argila amb un sistema semipictogràfic que, cap al 2500 ae, esdevé escriptura cuneïforma.

La llengua sumèria, poc coneguda, és de tipus aglutinant.

Orientació de l'escriptura: per columnes i de dalt a baix. 

17 de Octubre

Continuación.

Orient Mitjà i Àsia menor

Adaptaran la tècnica cuneiforme els pobles de l'Orient Mitjà i l'Àsia menor: acadis, elamites, assiris, babilònics, hurrites, hitites.

Cap al 500 ae, els perses empren un no sistema cuneiforme, de tipus sil·làbic.

Egipte: sistema jeroglífic

Des del 3000 ae fins al 300 de, a Egipte s'empra el sistema jeroglífic (6000 pictogrames), a partir del qual es desenvolupen dues escriptures dursives:

demòtica: o corrent, cap al 650 ae, més simplificada i per a usos administratius i econòmics (sil·labari de 24 signes monoconsonàntics i 80 biconsonàntics);

hieràtica: o sagrada, gariebé tan antiga com la jeroglífica, reservada des de l'aparició de la demòtica a la religió.

Orientació de l'escriptura: dreta/esquerra, esquerra/dreta

XINA: escriptura logogràfica

Els primers caràcters de l'escriptura xinesa (4500 signes) ja que apareixen a la dinastia Shang (1400ae). Des de la reforma de la dinastia Qin (s. III ae) fins al s. XX, quan hi ha una darrera simplifació i s'introdueix l'àlfabet llatí (anys 1950), els caràcters xinesos augmenten fins a 50000, 1500 dels són apresos a l'escola bàsica.

l'origen pictogràfic d'alguns signes és eviden, però l'escriptura xinesa ha esdevingut sobretot semàticofonètica. (logogrames).

Des del s. V, existeixen casos d'escriptura sil·làbica, el més reeixit dels quals va ser el fan-chi'eh (62 signes), a començamens del segle XX.

Japó 

A partir dels hanzi o caràcters xinesos, els japonesos comencen a adaptar (s. V de) , poc sistemàticament i amb valor fonètic, els seus kanji (5000 signes, dels quals s'aprenen unos 1.800 a l'escola.

Fins al segle IX no es desenvolupen els dos sil·labaris principals:

per a la llengua oficial, el katakana o kana (47 signes deriats del k'ai-shu o escriptura xinesa, que ajuden a pronunciar els kanji)

per a l'escriptura corrent, el hiragana (més de 300 signes, derivats del ts'ao-sho o cursiva xinesa). Actualment, al Japó s'empra una escriptura mixta i sovint complicada, amb kanji i kana ( mots estrangers, hiragana(literatura, premsa, carrer) i romaji (alfabet llatí).

Amèrica central 

Els sistemes d'escriptura més complets de l'ameria precolombina (els indis americns feien pictogrames els ingues, quipus o nusos) són:

L'asteca (mèxic central)

El maia (mèxic meridional, guatemala, hondures, el salvador)

Tots dos sistemes combinen elements fogràfics i logogràfics, fet ben evident després del desxiframent gairebé total (85%) dels signes maies

Els primers testimionatges d'escriptura centreamericans són del 600 ae.

Creta: escriptura jeroglífica i sil·làbica

A creta s'empra una escriptura jeroglífica (1900 - 1700 ae) que evoluciona cap a dues cursives:

Lineal A (fins 1450 ae): (80 signes), encara no desxifrada, correspondria a la llengua minioca (no indoeuropea).

Lineal B (fins 1200 ae): (88 signes), derivada de la lineal A, correspon ja a una llengua grega. (indoeuropea).

Totes dues són sil·làbiques, tot i que fan servir logogrames, s'escriuen sobre tauletes d'argila i el seu ús principal és la compatibilitat.


Escriptures alfabètiques

Les primeres escriptures alfabètiques registren llengües semítiques: 

a) evolucionen a partir dels jeroglífics egipcis, com les: 

- inscripcions protosinaítiques (uns 31 signes)

- protopalestines (a partir del 1500 ae)

b) o bé evolucionen de l'escriptura cuneïforme, com els 30 signes de l'alfabet d'Ugarit: (síria, 1500-1200 ae)

Alfabet fenici

L'alifat fenici també registra una llengua semítica.

Inscripcions més antigues: daten del 1200 ae (sarcòfag del rei Ahiram de Biblos), però les diferències són insignificants respecte a l'alfabet establert cap al 1000 ae a Biblos: 22 signes consonàntics, orientats de dreta a esquerra. 

Origen: els vincles culturals i comercials de Fenícia amb Egipte, així com l'estructura semítica comuna de les seves llengües, van permetre que l'alfabet fenici fos adaptat probablement de l'escriptura egípcia.

La paraula "alfabet", curiosament, prové dels signes aleph i beth (són els noms hebreus, perquè no conservem els fenicis), que corresponien a les formes "bou" i "casa" de l'escriptura egípcia.

Derivacions de l'alfabet fenici

Després del seu establiment, l'escriptura fenícia, es va difondre pel Mediterrani, per l'Orient Pròxim i Mitjà i va arribar fins a l'Índia, de manera que presenta les següents subdivisions:

- Branca fenícia

- Branca palestina

- Branca aramea

- Àrab meridional (d'on deriva l'escriptura etiìouca, 500 ae)

Alfabet grec 

L'origen semític de l'alfabet grec és indubtable. 

La primera inscripció coneguda és del segle VIII ae. però hi ha especialistes que avancen l'adopció cap al 1000 ae. 

El préstec s'hauria fet a diversos llocs del món grec i evoluciona amb el temps. Així:

- en grec arcaic el nombre de lletres és variable i l'orientació té la forma de bustrofedó

- en grec clàssic, en canvi trobem un alfabet oriental de milet o jónic), amb 24 lletres i una orientació esquerra/dreta.

Innovacions pròpies del grec: 

- l'anotació de vocals (irregulars i esporàdiques a les llengües semítiques)

- l'afegiment d'algunes consonants inexistents en les llengües semítiques.

Destacar: 

a) aportació de vocals Fonamental: fa posible transcripció fonètica satisfactòria de les llengües europees: alfa, epsilón, lota, omicrón, ypsilón

b) periode clàssic:

Les lletres Digamma, San,  qoppa, sampi desapareixen, i per això no tenim les seves minúscules (introducció posterior) 



Derivacions de l'alfabet grec:

L'alfabet grec participarà en el procés de formació de diverses escriptures:

A L'ÈPOCA ANTIGA:

· llengües no hel·lèniques d'Àsia menor
(cari, lici, lidi)

· les escriptures itàliques (etrusc)

· elcpote (egipci i nubi)

A L'ÈPOCA MEDIEVAL:

· el gòtic

· l'eslau (ciríli·lic). 

Alfabet llatí

L'alfabet llatí és una més de les nombroses escriptures locals que els estrucs i els itàlics pernen, més o menys directament d'alfabets grecs occidentals.

En el cas de roma, es tracta probablement d'una adaptació etrusca de l'escriptura d'Eubea
(> Cumes > caere > roma), feta a mitjan s.VII ae.

Lalfabet clàssic (s. I ae) el constitueixen definitivament 23 lletres, amb orientació inicial 
bustrofèdica i posteriorment (ss. VI-IV ae) d'esquerra a dreta.

Després d'una llarga evolució (capital> semiuncial + uncial > carolina> humanística), l'escriptura.

Destacar:

a) principis: 21 lletres 
( G,J,N,O,I = afegides als nostres alfabets)

b) Nous sons = noves combinacions CH, PH, RH, TH.

Alfabet Arameu

Els arameus són un poble semític establert a Síria, on van esdevenir mercenaris i comerciants.

L'escriptura aramea, adoptada de la fenícia (segle X ae), va ser oficial durant més d'un mil'leni a diversos imperis (babilònic tardà, assiri, persa) i la seva llengua és també bíblica manuscrits de la mar morta.

Té 22 consonants i orientació dreta/esquerra.

Alfabet hebreu

Té dues formes diferents:

- la més antiga deriva de l'escriptura fenícia (segle IX ae) i ha quedat reduïda a l'ús reigiós.

- la més moderna, derivada de l'alfabet arameu (segle III ae), s'anomena hebreu quadrat i és emprada actualment a Israel: té 22 consonants i alguns signes complementaris per a les vocals. 

L'orientació és dreta/esquerra.

Alifat àrab

Els àrabs es constitueixen com a poble entre els segles IX-VII ae, però no tenen un regne fins al segle I ae (nabateus).

L'escriptura àrab deriva probablement de l'alfabet arameu.nabateu (500 ae), que evolucionarà cap als dos tipus principals del període islàmic (segle VII):

· cúfic (monumental)

· naskhi (cursiva) 


Té 28 consonants 

Dreta/esquerra.

Ha estat un alfabet adoptat a Àsia, Àfrica i Europa per pobles no semítics. (persa, afganès, malasi, bantús.


______________________________________________________________________________

INDIA

Existeix una escriptura protoíndica (2500 ae) corresponent a la civilització de Harappa  Mohenjodaro

Te un 250 signes sensé desxilar encara

Les escriptures modernes deriven de l'alfabet arameu:

-la kharosti
-la brahmi : que te 32 signes consonàntics i 4 vocàlics, orientats d'esquerra a dreta i una gran varietat d'escriptures locals a l'India i Ásia central i Tibet.


Alfabet ESLAUS:

El primer alfabeto eslau va a ser una creació original de Ciril·li (segñe IX),com a eina a l'evangelotzació dels pobles eslaus:

Son els 40 signes glagolitics .

Mes récent és l'alfabet ciril·lic 

Te 43 signes que derivem de lletres gregues


ESCRIPTURA GERMÀNICA

El futhark o alfanet rúnic es una creació pròpia dels pobles germànics, amb aportacions de l'alfabet llatí.

Tenia entre 16 i 24 signes amb forma lineal, orientats de manera variable.

Caràcters rúnics:

-associats a qüestions màgiques i místiques

-les runes transmeten un missatge secret

-cada signe té la sea qualitat

-els 'mestres de la runes' gaudeixen de prestigi


ALFABET IIBÈRIC

A partir dels segles VI-V ae es van fer servir a la península ibèrica diversos alfabets:

-el fenici

-el grec jònic

-l'escriptura tartesso-ibèrica 


NOUS ALFABETS 

Amb els pas dels segles no han deixat d'aparèixer nous  alfabets, codis de signes i sistemes d'expressiuó escrits o visuals.

-La taquigrafia

-El telègraf

-L'escriptura per a secs

-L'IPA o Alfabet Fonètic Internacional

-Llenguatge de cibcirdança mundial, l'Esperanto

-El codi de signes per a sords

-Els senyals de trànsit

-Elements amb els quals produïm a fixem l'escriptura també han evolucionat radicalment:

-La impremta

-La maquina d'escriure

-Processador electrònic de textos