29 de septiembre de 2014

27 de mayo de 2014

M7 - Mercè

Pràctica Serigrafia

Per poder fer la samarreta amb serigrafia vam seguir els pasos següents:

1. Disseny amb Ilustrator al odinador.
2. Imprimir sobre plàstic

1. Agafar una pantalla nova amb les mides que necessitem.
2. En la secció d'aigua hem de desengrasar les 2 cares de la pantalla
3. Passar aigua sense pressió.
4. Secar la pantalla amb dos papers y a taquetes per les dues cares i a continuació possar la pantalla al forn en l'habitació de la llum vermella.






A continuació es prepara la tinta  negra o del color que volem i possem aigua (si està molt espesa) i batem amb una batidora la tinta.

5. Possem el fotolit a la base de la màquina de serigrafia i a sobra la pantalla i ajustem.
6. Possem un enganxador de laca a la base de la màquina de serigrafia y posem la samarreta ven estirada.
7. Quan la pantalla està ven apretada y ajustada es posa tinta en un dels extrems de la pantalla
8. Amb un instrument de fusta i goma , amb una mica de força i sense parar es pasa per tota la pantalla (més o menys on està el dibuix).
9. A continuació tornem a passar la tinta lentament i sense molta força.
10. Passem la samarreta per el forn , 3 vegades
11. Samarreta acabada.

Per últim cal rentar la pantalla.
1. Recuperador 
2. Agua amb pressió
3. Disolvent
4. Aigua sense pressió
5. Dessengrasar
6. Secar amb paper

Corte


Guillotina : realiza cortes paralelos . Sirve para Recortar o desbarbar el formato desee .
partes: mesa , escuadras , tope , pisón y cuchilla

SERIGRAFIA

1 . Coger una pantalla nueva con las medidas que necesitamos .
2 . En la sección de agua debemos desengrasar las 2 caras de la pantalla
3 . Pasar agua sin presión .
4 . Secar la pantalla con dos papeles ya manchitas por las dos caras ya continuación poner la pantalla en el horno en la habitación de la luz roja .
5 . Ponemos el fotolito en la base de la máquina de serigrafía y sobra la pantalla y ajustamos .
6 . Ponemos un enganchador de laca en la base de la máquina de serigrafía y ponemos la camiseta vende estirada.
7 . Cuando la pantalla está vende apretada y ajustada se pone tinta en uno de los extremos de la pantalla
8 . Con un instrumento de madera y goma , con un poco de fuerza y ​​sin cesar se pasa por toda la pantalla ( más o menos donde está el dibujo ) .
9 . Después volvemos a pasar la tinta lentamente y sin mucha fuerza .
10 . Pasamos la camiseta para el horno , 3 veces
11 . Camiseta terminada.

Por último hay que lavar la pantalla .
1 . Recuperador
2 . Agua con presión
3 . Disolvente
4 . Agua sin presión
5 . Dessengrasar
6 . Secar con papel


PROCESO DE ENCUADERNACIÓN


Encuadernación : conjunto de operaciones necesarias para unir los cuadernos del libro con una cubierta , formando un conjunto unitario de lectura .

Libro : conjunto de lectura formado por una cierta cantidad de hojas impresas , dobladas en pliegos o cuadernos , cosidas por un lado y dotadas de cubiertas para ambién caras.

y dos planos paralelos (cara delantera y trasera - cubiertas ) .
- el lomo ( plano perpendicular a la cubierta ) .
- el corte ( lo constituye la parte visible de las hojas del libro ) . Tiene 3 partes , ninguna o plano superior , pie o plano inferior y falda o delantera .

Proceso del libro : Plegar , alzar , coser / fresar

La encuadernación puede ser : rústica ( tapa blanda ) o de cartoné ( tapa dura) y la revista que se tipo Cavan y grapada .

FORMATOS

2 modelos de medida : formatos anglosajona y formatos DIN .


TROQUELADO

Traquelat vertical : realiza el troquelado en plano, de arriba abajo . Trabajan con sistemas hidráulicos de alta presión.

Traquel o empuña : de madera , con un láser graban la forma que queremos conseguir .

Estampado / Stamping :

Estampado : proceso de marcar , mediando presión una forma sobre un soporte . Dentro de los procesos de estampado hay.

Estampado en seco; marca un relieve sobre las dos caras del soporte. Hacia fuera en la cara principal y hacia el dorso . Para materiales con cierta rígido.

Stamping : Inserta material despeliculable sobre un soporte , mediando el efecto combinado de calor y presión .

El material a estampar es una película metalirzada que proporciona un alto valor visual .
Se realiza con la troqueladora. Por presión y calor .
Consta de varias capas : soporte plástico , capa metalizada y capa de pegamento termafusible .
El macho (forma tipográfica ) , aplica presión caliente sobre la película contra el soporte. El calor y la presión despegan el material de la película.Llavors la capa de pegamento se profundiza en el soporte.

Elementos de la troqueladora con stamping : cabezal grabador , alimentación de película y mesa de estampado .

Práctica Serigrafía

Para poder hacer la camiseta con serigrafía seguimos los pasos siguientes :

1 . Diseño con Ilustrator al odinador .
2 . Imprimir sobre plástico

Al llegar el taller lo primero que tenemos que hacer es ponernos la bata por precaución .

1 . Coger una pantalla nueva con las medidas que necesitamos .
2 . En la sección de agua debemos desengrasar las 2 caras de la pantalla
3 . Pasar agua sin presión .
4 . Secar la pantalla con dos papeles ya manchitas por las dos caras ya continuación poner la pantalla en el horno en la habitación de la luz roja .


A continuación se prepara la tinta negra o del color que queremos y ponemos agua ( si está muy espesa ) y batimos con una batidora la tinta .

5 . Ponemos el fotolito en la base de la máquina de serigrafía y sobra la pantalla y ajustamos .
6 . Ponemos un enganchador de laca en la base de la máquina de serigrafía y ponemos la camiseta vende estirada.
7 . Cuando la pantalla está vende apretada y ajustada se pone tinta en uno de los extremos de la pantalla
8 . Con un instrumento de madera y goma , con un poco de fuerza y ​​sin cesar se pasa por toda la pantalla ( más o menos donde está el dibujo ) .
9 . Después volvemos a pasar la tinta lentamente y sin mucha fuerza .
10 . Pasamos la camiseta para el horno , 3 veces
11 . Camiseta terminada.

Por último hay que lavar la pantalla .

1 . Recuperador
2 . Agua con presión
3 . Disolvente
4 . Agua sin presión
5 . Dessengrasar
6 . Secar con papel



Flexografía y Rotograbado

El inventor de la Flexogrfaia fue Houleg en Francia en 1905.
Deriva de la Tipografía y utiliza planchas flexibles.
La aparición de sistemas entintadores de cámara y de planchas basadas en fotopolímero y avances en las tintas de bases acuosas y los cilindros anilox de cerámica han mejorado este sistema de impresión .


Proceso de impresión que utiliza relieve.
Forma impresora : inversa , es decir , que lo que aparece a la derecha , estará a la izquierda .
Plancha - > fotopolímero / cliché ; es un material flexible, capaz de adaptarse a una cantidad de soportes muy variados .



Flexografía Características

- Alto relieve ( grafismo : imágenes ) ( contragrafisme : no imágenes )
- Tintas líquidas y secado por evaporación
- Menor calidad del offset
- Forma impresora : directo
- Puede hacer líneas o tramados
- Productos : films plásticos , etiquetas adhesivas , periódicos , envoltorios de congelados ...
- Impresión en rotativas



El sistema de cilindros / mojado / entintado , necesitan un cuerpo de rotativa capaz de imprimir a color .
Los de 4 colores se necesita 4 cuerpos .


Planchas , tintas y sustratos

Planchas - > de lectura negativa , el cilindro portaplanchas implica una cierta deformación de la plancha .
Son de material flexible ( fotopolímero ) de tipo de plástico sensibles a la luz .

Tintas - > NO son grasas , de base alcohólica o acuosa . Poca viscosidad y secado rápido eso yo que sea un proceso de impresión muy ágil . Estas son traslúcidas.

Sustractivo - > Envases como: cartón corrugado , tetrabriks , envases de congelados , cuencos ...




Elementos que caracterizan la impresión flexográfica

- Relieve blando que se realiza con negativo
- Tinta liquida muy fluida
- Impresión tramado
- Impresión en rotativas



Producción Flexo

- Preimpresión Flexo : manejo de selección de color , y el cálculo de desarrollo de la imagen
- Fototransport : se obtiene a partir del negativo . Después de insolado , se procesa el fotopolímero para cada color seleccionado.
- Montaje del cliché : el fotopolímero va pegado sobre el cilindro portaplanchas . Cada cliché de cada color en su cilindro .
- Entintado : El anilox es determinado para el entintado .
- Tirada : el soporte recorre las estaciones de impresión . Se hacen ajustes de presiones iniciales y luego lo registra y se entona .
procesado Flexo
- Exposición dorsal : exposición previa . Se realiza sin negativo a través de la base de fotopolímero .
- Exposición frontal : exposición principal . Con el negativo , sobre la cara superior de la emulsión . Sirve para crear la imagen .
- Grabado : operaciones posteriores distinta a la insolación para crear relieve , eliminando la parte NO polimerizada de la emulsión .
- Aclarado : a fotpolímer se lava con agua eliminando restos de emulsión y del producto grabador .
Secado : se produce mediando xorrus de aire caliente . Sirve para eliminar el líquido revelador del cuerpo del interior de la plancha .
-Exposición final y germicida : exposición simultáneas . Para endurecer las zonas en base a los puntos y la exposición germicida sirve para quitar la pegagositat .
El cliché flexo
Zonas que lo componen : soporte , fotopolñimer , talón y relieve .
maquinas
Son rotativas , compuestas por 5 secciones que son : desbobinado , Tinte , cuerpos impresores , hornos de secado y dispositivos de acabado .
- Desbobinado : al principio de la maquina sirve para colocar la bobina a imprimir.
- Tinte : un recipiente de tinta , un rodillo inmerso y anilox .
               Batería de entintado : cubeta ( recipiente de tinta )
                                              rasqueta (elimina tinta sobrante )
               Anilox : cilindro con alvéolos donde se depositará la tinta .
- Cuerpos impresores : parte fundamental de la maquina , donde se transfiere la tinta al soporte. Formado por el cilindro portacliche y cilindro impresor .
portacliché : metálico , flexible y la forma se adhiere a su alrededor mediando adhesivos comprensibles .
impresor : cautixú duro. Respalda el apoyo en el contacto con el cliché .
- Horno de secado : facilita el secado
- Dispositivos de acabado : para realizar una serie de manipulados ( traquelat , desmallet , resmas )
Sistema de entintado :

TIPO DE MAQUINAS

Torre : cuerpos uno a sobra del otro. Estructura de viga vertical .
Tambor central : un único cilindro impresor de gran diámetro montado sobre estructura en forma de H.
Línea : cuerpos independientes y están al zócalo .
Impresoras de corrugados : no son de bobina . Imprimen pliegue a pliegue .
Ventajas y desventajas
Las planchas flexibles se adaptan fácilmente al soporte.
Tiene que tener un estricto control si no el calor puede ser muy desigual y la impresión puede tener hala o zonas desiguales .
La velocidad y el rápido secado ayudan a que los reventados del proceso sean menores de lo que falta de detalles del sustractivo y de la plancha podrian necesitar.
El coste es más alto , pero son para tiradas más largas y son más varado que el rotograbado .
Sistemas mecánicos son fáciles de mantener .
Principales defectos de la impresión :
- Efecto Squash: -efecto squash en un salpicado Alrededor del punto impreso que provoca una corona circular en su perímetro .
- Plastecido : es un efecto de mezcla de los puntos de trama por crecimiento incontrolado del tamaño de estos .
- Jaspe : efecto en el interior de los puntos de trama , salen claves en los puntos .
                                             

Los tubos se llaman planchas , la tinta y el agua se quedan en los tubos y cuando pasa el papel , esta se impregna en el soporte.
El primer cilindro se llama de plancha , el segundo caucho y el tercero de impresión .

Forma impresora - apoyo - tinta - solución de mojado
            

La Plancha Offset

Está formada por una base sobre la que se aplica una emulsión fotosensible con una resina grasa . La banesa de la plancha puede ser realizada por: poliéster , aluminio , polimetàliques .

La materia más utilizada es el aluminio porque es más ligero, económico y resistente .
Es necesario convertirnos en superficies hidrófila o trvés de tratamiento químicos . Debemos provocar en la superficie del aluminio , una rugosidad que nos permita anclar la capa de imagen y retener el agua n la zona donde no hay imagen .

Rugosidad artificial que le damos al aluminio - > graneado
Conversión en superfídie hidrófila del aluminio - > anodizado ( electrones para que pase el agua)



la Tinta

Tintas en impresión offset , deben cumplir las siguientes características:
- Que no se disolvente en el agua de mojado .
- Que su intensidad no se disolvente con humedad .
- Que no sean abrasivas para evitar el desgaste de la plancha .

Más del 25 % de agua se conseidera excesivo y puede provocar la pérdida de calidad en la impresión .

OXIPOLIMERTIZACIÓ O PENETRACIÓN : la tinta entra en el soporte

La Solución de mojado

El agua que utilizamos para la impresión se debe controlar en algunos aspectos ( dureza , PH , tensión superficial , temperatura ... ) .

Dureza : representa la cantidad de saldo minerales que lleva disueltas del agua. La dureza del agua se mide en : grados dH alemanes . Se recomienda trabajar con una dureza inferior a 15 dH .

El PH : indica si el agua es ácida o alcalina . de 0 a 6'9 es ácida , 7 es neutro , de 7'1 a 14 es básica .
En el offset se recomienda estar a 4'5 o 5'5 , es decir, ácida .
Para que el PH no vario añaden unas gotitas que se la solución amortiguadora .

Para disminuir la tensión superficial utilizamos el alchol isopropílico .
La Temperatura ideal se 25 º.




Clasificación de las máquinas offset

- prensas de pruebas ( son planogràfiques , por la automatización , utilizadas en talleres de fotomecánica para las pruebas de impresión ) .

- prensas rotativas de pliegos ( se clasificas en monocolores , bicolores y multicolores )
monocolores - > simples, gran versatilidad , para imprimir en más de un color hay que hacer posteriores pasadas .
bicolores - > dos colores en una sola pasada , pero puede provocar el efecto duplicado porque a veces la tinta primera no se ha secado cuando ya ha salido la primera.
multicolores - > Más de 3 grupos de impresión juntos . Con estas máquinas se consiguen un mayor control de la intensidad de los colores y del registro . El inconveniente es el duplicado .

- prensas rotativas de bobinas ( imprimen el papel que llega en forma de bobina , es muy rápida y muy económica ) .

16 de mayo de 2014

UF5 Obtenció de proves de color

Tipus de proves segons la seva utilitat 

Procés de control de la reproducció --> s'obtenen les anomenades proves, 
tenen com a finalitat visualitzar el treball amb l'objectiu de detectar errors i procedir a la seva correcció abans de passar a la següent fase de producció.

Segons la seva utilitat són:

Prova conceptual o visual
Utilitzada per mostrar els continguts i distribució dels elements de la pàgina. Normalment són usats dispositius econòmics per a la realització d'aquestes proves , que tenen un baix nivell de fidelitat en la representació.


Prova tipogràfica
Utilitzada per a proporcionar al client una mostra de la tipografia i també de la posició dels elements gràfics de les pàgines . Possibilita la correcdón tipogràfica i ortogràfica. En alguns casos s'identifica amb l'anterior.


Prova d'imposició
Mostra la disposició de les pàgines o elements en el plec. Útil per comprovar el
perfecte casat d'aquestes en ser plegada el full de paper .


Prova de contingut de color
Ha de representar els desitjos del client pel que fa a les seves expectatives de color. la prova pot ser un treball previ imprès , amb característiques de color semblants .


Prova de contracte
Deberla ser una simulació dels resultats de la impressió el més exacta possible .
Sol ser el nivell més alt de les proves de color i s'utilitza per tancar el tracte .
És la referència del producte a imprimir, de vegades amb una signatura sobre ella .


Proves de color
Proves per excel·lència . De forma general , quan ens referim a una prova l'associem a la de color. La prova de color persegueix ser una mostra de com quedarà l'imprès final , justifica el treball del preimpresor davant el client i és la guia per a l'impressor en la realització de les còpies impreses . 
En alguns casos és un element de discòrdia entre ells , pel fet que les condicions en què s'ha aconseguit no es repeteixen en el taller d'impressió de manera que el resultat imprès , generalment , s'allunya del obtingut en la prova .


Prova de tiratge
Obtinguda en la pròpia màquina d'imprimir , abans d'iniciar el tiratge , amb la intenció
de prendre-la com a referència per a la resta del mateix . Es compara , per ajustar-la, amb la d'contracte .




Evolució dels sistemes d'obtenció de proves de color

De les primeres proves obtingudes en premses manuals offset fins a les actuals proves
digitals han variat les tecnologies utilitzades. El gran punt d'inflexió el marca l'aparició dels processos digitals i, conseqüentment , la pèrdua del fotolit com a element bàsic de reproducció. Hi ha un abans i un després relacionat amb les proves analògiques i digitals . En el quadre següent classifiquem els sistemes d'obtenció de proves segons la seva tecnologia.



Tipus de proves segons la tecnología utilitzada en la seva obtenció:

-Proves de premsa
Es realitzen a una prova de premsa d'impressió. Suposa un procés llarg que compren montatge, insolat i procesat de la planxa, preparació de la premsa, búsqueda del registre i impressió,
Aquestes proves són sense duda les que millor simulan la impressió final, degut a que s'utilitzen tintes reals i es poden obtenir sobre el suport en el qual es realitzarà la impressió. Alguns crlients solament acepten aquest tipus de prova.

-Proves químiques
L'aparició de les proves químiques (s'obtenen amb la utilització de productes químics)  va ser una innovació respecte al sistema convencional de premsa. Eren molt més netes  en el seu procés d'obtenció i la simplicitat de les operacions va suposar un estalvi considerable de temps; per aquest motiu, també se'ls va denominar proves ràpides. Els sistemes que van aparèixer al mercat van ser els d'emulsions fotopolímeras i els d'emulsions acolorides, aquest últim el més estès.



-Proves digitals
Les proves digitals són les que actualment major ús han degut al fet que , en generalitzar el flux de treball amb CtP , cada vegada és menor el nombre d'impresos que es realitzen a partir de fotolits . La prova digital hauria de realitzar amb l'arxiu final " ripejat ", que es farà servir per a l'obtenció de la planxa o la impressió , garantint els mateixos paràmetres d'imatge: resolució , lineatura , angulatura i tipus de punt .


Proves "soft" o de pantalla
La utilització del monitor com a sistema de prova es va iniciar en els dos 70 . El principal
problema és que el monitor utilitza un espai de color RGB i la impressió es realitzarà en el
espai CMYK , per tant , hi haurà desaparició i desviació de tons . Perquè la utilització d'un monitor gràfic tingui validesa com a prova caldrà una pantalla de molt alta qualitat , calibrada i que produeixi m una conversió del color en previsió de les
desviacions que existiran en la impressió .



Fiabilitat de les proves de color

No pretenem qüestionar el valor de la prova / però sí analitzar breument quins factors influeixen en la diferenciació entre el resultat en la prova i en la impressió final :

El suport
Generalment els suports utilitzats en la prova tenen una superfície i blancor totalment diferents a les del que s'utilitzarà en la impressió , el que motivarà efectes de visió del color diferenciats .

Els pigments
Les característiques cromàtiques dels pigments CMYK utilitzats en les proves difereixen
els de les tintes d'impressió. Els primers tendeixen a ser més nets i saturats .

Tintes especials
La utilització de tintes especials està limitada en la majoria de sistemes de proves .
En general, no és possible obtenir proves de treballs amb colors plans o preparats per a la impressió multicolor .

Guany de punt
Encara que els sistemes de proves contemplen la possibilitat de simular el guany de punt , en la majoria dels casos no es coneixen prèviament
aquests valors , pel que al variar els percentatges de tinta impresa , inevitablement els tons es veuran afectats .

Deformació del punt
En les proves , el punt de trama es reprodueix net , és a dir , sense trencament , ja que
passa del fotolit o de l'arxiu a la prova . En la impressió del punt es deforma , en primer
lloc en la forma impressora i posteriorment durant la impressió .

Densitat de la impressió
El gruix de tinta , la seva intensitat o saturació afecten la densitat del color . En els sistemes de proves no poden incorporar aquestes variables .

Seqüència d'impressió
El resultat d'una quadricromia varia segons l'ordre d'impressió dels colors .


El trapping d'impressió

L'acceptació de tinta sobre una altra prèviament impresa també afecta el color . En la prova no existeix ) aquests condicionants d'impressió humit sobre humit , ni el factor velocitat de contacte que suposa una diferenciació del arrencat i tinta dipositada . En resum , una prova ideal seria aquella
que ens oferís :

- Repetitibilitat de resultats .
- Suport i acabats idèntics al producte final .
- Còpia per dues cares .
- Mateix nombre de tintes que el producte final .
- Pigments iguals als d'impressió.
- Control de guany de punt real .

Coneguts alguns dels factors de diferenciació , podríem marcar un rànquing de fiabilitat de la prova segons la tecnologia utilitzada per obtenir- .
En aquesta classificació posaríem :

- En primer lloc a l'aconseguida en la pròpia màquina on es realitzarà la impressió , amb la mateixa planxa , tinta i paper a utilitzar .
- Seguida de les obtingudes amb sistemes analògics i digitals , sempre en funció de la precisió dels ajustos i possibilitats dels equips utilitzats .
- I finalment a les de pantalla , en què el calibratge del monitor on es visualitzi no està garantida .

Per evitar efectes de diferència cromàtica en la visió d'una prova , s'aconsella la utilització d'una cabina d'observació que compleixi amb les característiques dels estàndards de visualització , realitzada amb llum DSO en un entorn gris neutre . En aquest aspecte convé seguir les indicacions de la norma ISO 12646 , aplicable per a l'estandardització de proves a monitor , i de la norma ISO 12647 , aplicable per a l'estandardització de proves digitals impreses.




Impressores


· Impressora Làser:
Una impressora làser és un tipus d'impressora que permet imprimir text o gràfics , tant en negre com en color , amb gran qualitat .

El dispositiu d'impressió consta d'un tambor fotoconductor unit a un dipòsit de tòner i un feix làser que és modulat i projectat a través d'un disc especular cap al tambor fotoconductor . 

El gir del disc provoca un escombrat del feix sobre la generatriu del tambor . 

Les zones del tambor sobre les quals incideix el feix queden ionitzades i , quan aquestes zones (mitjançant el gir del tambor ) passen pel dipòsit del tòner atreuen la pols ionitzat d'aquest. Posteriorment el tambor entra en contacte amb el paper, impregnant de pols les zones corresponents . Per finalitzar es fixa la tinta al paper mitjançant una doble acció de pressió i calor .
Per a la impressió làser monocroma es fa ús d'un únic tòner . 
Si la impressió és en color és necessari comptar amb quatre ( un per cada color base , CMYK ) .
Les impressores làser són molt eficients , permetent impressions d'alta qualitat a notables velocitats , mesures en termes de " pàgines per minut" ( ppm ) .1



·Impressora Injecció de tinta:

Les impressores d'injecció de tinta funcionen expulsant gotes de tinta de diferents mides sobre el paper . Són les impressores més populars avui en dia per al gran públic per la seva capacitat d'impressió de qualitat a baix cost .
La seva baixa velocitat d'impressió o l'alt cost del manteniment per desgast són factors poc importants , ja que el nombre de còpies realitzades en aquests entorns és baix . La seva resolució mitjana es troba en els 600 dpi .
La impressió d'injecció de tinta , com la impressió làser , és un mètode sense contacte del capçal amb el paper , que es va inventar molt abans de treure a la venda altres formes menys avançades , pel fet de falta d'investigació i experimentació .
La tinta és emesa per filtres que es troben en el capçal d'impressió.
El capçal d'impressió recorre la pàgina en franges horitzontals , usant un motor per moure lateralment , i un altre per passar el paper en passos verticals . Una franja de paper és impresa , llavors el paper es mou , a punt per a una nova franja . Per accelerar el procés , el cap impressora no imprimeix només una simple línia de píxels en cada passada , sinó també una línia vertical de píxels alhora. La tinta s'obté d'uns cartutxos reemplaçables .




·Impressora de Sublimació:

Una impressora de sublimació són un tipus d'impressores que utilitzen calor per transferir la tinta al mitjà a partir d'una cinta amb tinta dels 4 colors CMYK . Estan pensades per a aplicacions de color d'alta qualitat , com la fotografia professional , i són menys recomanables per a textos . Tot i haver començat en l'àmbit del revelat professional estan començant a dirigir models cap a l'àmbit domèstic . Procés d'impressió : Les impressores de sublimació de tinta utilitzen una cinta que conté els quatre colors CMYK repartits al llarg de la cinta per franges . S'imprimeixen els colors d'un en un a la zona desitjada mitjançant l'aplicació de calor .
El resultat d'una impressió per sublimació és d'una qualitat molt alta . AL'inconvenient generalitzat d'aquest tipus de dispositius és la lleugera pèrdua d'enfocament en el resultat final . També els models més bàsics tendeixen a pujar el contrast ia produir certs dominants freds .






·Anàlisi de pfds i comprovacions des del Acrobat


·Revisió i exportació a PDF

La fase de exportació i revisió del document a imprimir és una de les més importants. En ella s'ha de tenir en compte totes les característiques vistes fins al moment. Per asegurar-se de que els arxius estàn ben preparats per la seva correcta impressií.
Es vital realitzar una bona exportació a PDF, ya que aquest arxiu real d'intercambi entre disenyadors i impremptes. 


·Preflight

Operació que consisteix en revistar tots els paràmetres que poden afectar a la correcta reproducción d'un fitxer digitl, comprobar que siguin correctes i corregir-los si no ho són. Aquests paràmetres poden revisar-se en forma manual o amb mètodes automatizats sonre fitxers natius o be sobre arxius PDF.

·PDF/X

PDF (Portable Document Format) és un format de descripció de pàgina compacte, de tipus compots, multiplataforma que pot ser creat desde varies aplicacions. Te varis estàndars específics per distints usos.
Els documents PDF per a impressió es poden crear directament des de les aplicacions mediant els menús de "Exportació a PDF" en els que es poden manejar els paràmetres de la exportació.

·PDF/X (ISO 15930)

És un subconjunt creat per el intercambi fiable de arxius de la indústria gràfica.
Les especificacions del PDF/X tenen caràcter restrivtiu (eliminen elements que resulten problemàtics per a imprimir) i caràcter aditiu (posen alguns requeriments necesaris per imprimir).

·Accions:

Fonts--> comproba que no siguin corruptes i incrusta les fonts usades en el document.
Imatges--> Comproba que tots els vínculs estiguin disponibles i incrusta les imatges. Comprimeix la seva resolusió sin pèrdida de qualitat.
Descripció de pàgina: Elimina informació i inclueix informació del trimbox, cropbox...
Color--> Converteix tots els colors a CMYK, conserva les tintes planes o admiteix colors RGB o Lab en funció de la gestió del color que es vol fer.

Existeixen varies versions de PDF/X. Les més usades són les següents:

- PDF/X 1a (2003): admiteix colors en CMYK i tintes planes.
- PDF/X 3 (2003): Admiteix colors en CMYK, tintes planes, RGB, Lab, etc.
- PDF/X 4 (2008): Admiteix colors en CMYK, tintes planes, RGB, Lab, etc. Accepta transparències vives i capes.


·PDF CERTIFICAT

Recullen un registre del procés de Preflight en el primer s'aplica un perfil de comprobació, es genera un uniforme d'evaluació amb el resultat de la primera revisió del PDF.



·Des de Acrobat fem l'anàlisi del PDF 








LA DENSITOMETRÍA

Quantitat de tinta que està dipositada en el paper. 

·Densitòmetres: 

Un densitòmetre és un instrument format per una font de llum (que funciona per transmissió o per reflexió), un sensor i un indicador de densitat. 
Si una mostra mesura per transmissió deixa passar tot el flux lluminós que rep, el factor de transmissió és 1 i la densitat òptica de transmissió és 0. 

Si una mostra mesura per transmissió deixa passar només una quarta part del flux lluminós que rep, el factor de transmissió és 0,25 i la densitat òptica de transmissió és 0,602. 
Si una mostra mesura per transmissió no deixa passar res del flux lluminós que li arriba, el factor de transmissió és 0 i el valor de la densitat òptica de transmissió és infinit. 

El anàleg ocorre en el cas de la densitat per reflexió.