UF3

Tipografía

Evolució històrica

1737: Pierre-Simon Fournier publica una taula de proporcions per a la fundició de tipus.

 Sistema duodecimal de Fournier

1737: Per establir la mesura dels cossos es basà en la nomparela, unitat que dividí en sis parts, cadascuna de les quals anomenà punts. Igualment el doble de la nomparela o el que és el mateix el conjunt de dotze punts rebé el nom de cícer.

Cícer: El nom d'aquesta supraunitat duodecimal constitueix un homenatge a l'obra de Ciceró Epistolae ad familiares.

1760: François-Ambroise Didot reformula el sistema duodecimal de Fournier assimilant-lo a l'anomenada mesura del peu de rei.

Sistema duodecimal de Didot

El peu de rei es dividia en 12 polzades (27,072mm). Cada polzada es divideix en 12 linees (2,256 mm). Cada líne es divideix en 12 punts (0,188 mm).

1790: Benjamin Franklin reformula el sistema, basant-lo en la polzada anglesa (25,4 mm), enlloc de la francesa. S'anomenarà pica i la seva unitat correspondrà a una sisena part de la polzada.

Així doncs les mesures tipomètriques angleses i continentals seràn diferents des d'ençà.

1811: "El sistema fallit de Napoleó", Demana a Firmin Didot un nou sistema tipomètric basat en el sistema mètric: 

· 2,5 punts = 1mm

· 10 punts = 4mm

La derrota de Napoleó truncà el projecte.

Hi han tres tipus de classificacions tipogràfiques. Segons Thibeadeau, segons Novarese i segons Vox.

Thibeadeau: Pal sec, Romà antic, Romà modern, Egipci, No llatins i Fantasia.

Novarese: lapidaries, ornades, mediavals, egípcies, venezianes, lineals, transicionals, Fantasia, bodonianes i d'escriptura. Es clasifiques segons les seves astes:

Parts:

Ull: qualsevol que sigui l'origen d'una composició, l'ull dels caràcters és el que es veu en el paper. Permet identifcar cadascuna de les lletres respectivament.

Lingot: peça metàl·lica que forma part del materiall de blancs. La seva altura és inferior a la dels caràcters. La seva longitud i el seu gruix són variables.

Serveixen per a omplir els grans blancs en les formes tipogràfiques.

Muscle: espai comprès entre el límit extern del traç de l'ull de la lletra i la línia que delimita pels seus quatre costats a la base superior del paral·lelepípede tipogràfic

Els dos primers es relacionen amb l'interliniat (espai entre linies) i els dos segons amb l'acostament (espai entre lletres).

Els muscles són de valor diferent segons la lletra:

- els més importants són els de les lletres d'ull mig.

- Els més reduïts, els muscles de les lletres les asees de les quals ocupen l'ull superior i els de les lletres les astes de les quals ocupen l'ull inferio.

-El cos d'un caràcter tipogràfic: és sempre igual a l'altura de l'ull més els seus muscles de cap i peu.

- En composició en fred no cal preocupar-se de la noció de muscle, sinó del seu equivalent: l'espai que separa una línia de la següent (interliniat).

La imprenta

1450: Gutenberg inventa alhora els caràcters mòbils i la premsa creant la imprempta a Europa.

Precedent: en Orient el corea pi-Sheng havia inventat els caràcters mòbils en fang cuit

1200 dC: els coreans ja fonien els tipus en bronze

1300 dC: els coreans van imprimir el primer text conegut

1456: el primer text occidental va sortir de la imrempta de Johann Gutenberg

Gutenberg: el seu mèrit resideix en un enginyós sistema per a fondre els tipus en metall. La seva fórmula a força de plom, estan i altres metalls, no va sofir modificacions fins al segle XIX.

1609: neix a Estrasburg la primera revista setamanal

1622: a alemanya, va sorgir el primer periòdic.

Minúscules

CAROLÍNGIA

Després de la decadència i la caiuga de l'imperi romà, l'emperador Carlomagne, en un intent de reflotar la cultura occidental va encarregar a Alcuino de York, que desenvolupés una minúscula forma, per usar-se com lletra de llibre en tot occident.

Serà el deisseny dels caràcters de caixa baixa , assolint-se la unitat de l'escriptura europea.

El suport de Carlomagne va servir també perquè s'instituïssin clarament jerarquies en la composició, alternant l'ús d'uncials seminuncials i minúscula carolíngia.

LLETRA GÒTICA

Segle X

S'experimentava amb un nou tipus de lletra comprimida i angulosa, que era més ràpida d'escriure i aprofitava millor el paper, factors aquests que resultaven de gran ajuda en un moment  en el que la demanda d'escrits s'havia incrementat notablement. En els segles postriors la còpia de llibres va augmentar encara més.

 

EL PAPER

Cap a l'any 1100 dC entra a Europa a través de Sicília i els musulmans establerts a Espanya , un invent ja vell en orient el paper (xina, any 105 dc).

Lentament, el secret de la fabricació de paper va anar corrent per europa.

De qualsevol forma, la fabricació i l'ús del paper no va estaar ben assentada fins a principis del segle XV

Aquests esdeveniments es donaven en un moment qualificat pels anglosaxons com època de les tenebres i encara que culturalment l'edat mitjana va ser pobre, van ésser un grapat d'homes-monjos principalment, que van preservar la cultura clàssica durat molt segles.

Aquest estil va sofrir algunes variacions durant els segles XIII i XIV:

-textus precisius: estil amb traços verrticals de lletra perpendiculars a la linia de l'escriptura

-textus quadratus: amb peus ròmbis creuant la linia d'escriptura.

-- literatura bastarda: estil cursiu angulós. La lletra gòtica es va difondre, enccara que amb desigual acollida, per tota Europa. 

-- Litteratura Moderna: a itàlia es va idear una variant de la gòtica, més arrodonida però igual de condensada que va ser molt utilitzada a Itlàlia durant el reinaixament.

-- Literatura Antiqua: Poggio bacciolini va recuperar la tradició carolíngia per a crear aquesta alernativa a la Literramoderna.

-- Minúscula de Niccoli Niccolo: desenvolupa aquest estil de lletra precursora de l'escriptura itàlica moderna, i elaborada a partir de la cursiva gòtica informal.

1. Roma, segle I dC

Les maiúscules 

· Segle primer 

Els romans tenien un alfabet idéntic a l'actual, encara que faltant-li les lletres J,W i V.

· Diferents tipus d'escriptura, amb les variants i estils tipogràfics fonamentals.

· Imperi romà

· Influència decisiva en el desenvolupament de l'alfabet occidental, donant-li una adequada difusió per tota l'Europa conquistada. 

- Abundants restes demostren la difusió de l'escriptura a Roma:

a) Lletres de bronze encunyades (incrustades en inscipcions tallades en la pedra).

Són lletres incises en pedra mostren restes de l'instrument que les va tallar, així com del pinzell emprat per a fer l'esboç de la composició.

b) avisos en les dondes i carrers, pintats amb pinzell.

c) ja es dissenyaven les composicions d'una manera jeràrquica.

Els estils tipogràfics fonamentals que registrava la societat romana eren:

· Quadrata 

- Maiúscules quadrades romanes, originalment cisellades en pedra.

-Auge entre segona mitad segle I el segle IIII

- En còdix de luxe, aguantarà fins el segle VI i fins el segle IX en titulars.

- Mateixa alçada i amplada (semblen incriptes en un quadrat)

- Totes les lletres derriven de formes quadrades, circulas i trianglars.

- Formes rectilínies acabades en traços rematats amb gràcies

- Formes simples, sense lligadures

· Rústica

Versions menys formals i més ràpides en la seva execució de les majúscules quadrates.

- És una escriptura de majúscules més adaptada a l'escriptura amb tinta sobre suports 'tous'

· Cursiva

Diversses modalitats d'inclinació de les maiúscules

- Es tracta d'una escriptura menys formal i d'una ejecució més ràpida

D'entre les grans aportacions dels romans a la tipografia, destaca especialment l'establiment d'un cànon d'escriptura molt perfilat;

la columna trajana (roma, any 114 dC)

Els caràcters mostren un petit peu per a compensar l'eixamplament òptic de la part central dels trets vertical s, i establir una base imaginària de línia.

Les minúscules

Amb la decadència de l'imperi romà tenen lloc dos fets decisius:

a) Un avenç

· utilització de nous suports: el pergamí  i la vitela.

· preparats en fines lames plegades i enquadernades en còdex, són un esbós dels moderns mètodes d'enquadernació.

· amb ells, l'ús de noves eines, com la ploma d'au, que per la seva flexibilitat i lleugeresa va substituir en molts casos a la canya.

b) Una conseqüencia

· al tenir millors materials i eines, l'escriptura es va desenvolupar.

· per la rapidesa de l'escriptura, ús de les predecesores de les primeres lletres.

El tipus de lletra Uncial.

· Desenvolupat pels romans en el Segle IV, i després va ser molt usda en escrits cristians fins al segle VIII.

· Totes les lletres tenien una altura fixa, excepte la D i la H.

· Totes les lletres eren anguloses, excepte l'A, D, I, H i M, que eren arrodonides

El tipus de lletra semiuncial

Més tard es va elaborar un altre estil - més proper a la caixa baixa actual-, que eren les lletres semuncials (semiuncials)

· Algunes d'aquetes lletres se sortien de la línia de caixa amb braços descendents i ascendents molot pronunciats 

· era un intent de formalitzar els estils cursius de l'escriptura quotidiana, que s'estaven modificant a l'agilitzar-se l'escriptura.

Minúscula carolíngia

· Després de la decadència i la caiguda de l'impeir romà l'emperador carlomagne, en un intent de reflotar la cultura occidental va encarregar a Alcuno de York -professor de l'Escola de la Cort d'Aachen- que desenvolupés una minúscula forma, per a usar.se com lletra de llibre en tot occident 

· Serà el disseny dels caràcter de caixa baixa (any 89 dC) assolint-e la unitat de l'escriptura europea

· El suport de carlomagne va servir també perquè s'instituïssin clarament jerarquies en la composició, alternant l'ús d'uncials, semiuncials i minúscula carolíngia. 

Lletra gòtica

Segle X, monestir de St. Gall (Suïssa)

S'experimentava amb un nou tipus de lletra comprimida i angulosa, que era més ràpida d'escriure i aprofitava millor el paper, factors aquests que resultaven de gran ajuda en un moment en el qual la demanda d'escrits s'havia incrementat notablement (textos administratius, legals, educatius i científics)

En els segles posteriors la còpia de llibres va augmentar encara més

· lletra gótica molt estreta i molt negra.

Aquest estil va sofrir algunes variacions durant els segles XIII i XIV:

· Textes precisus: estil amb traços verticals de lletra perpendiculars a la línia de l'escriptura.

· Textus quadratus: amb peus ròmbics creuant la línia d'escriptura Va ser el model dels primers tpus d'impremta així va imprimir el primer document en occident: la biblía de gutenberg.

· Littera bastarda: estil cursiu angulós. La lletra gòtica es va difondre, encara que amb desigual acollida, per tota Europa.

· Litter moderna: a itàlia es va idear una variant de la gòtica, més arrodonida però igual de condensada que va ser molt utilitzada a itàlia durant el renaixement.

· Litter aniqua: cap a l'any 1400, en la mateixa itàlia, poggio bacciolini va recuperar la tradició carolíngia per crea aquesta alternativa a la litter moderna.



M dividida en 1000 x 1000 unitats. ( 1,000,000 d'elements)

El espacio en blanco es el espacio donde no hay caracteres ó el sitio que sobra de un carácter. 

B - Families: Conjunt de signes escripturals que comparteixen trets disseny comú 

Subfamilies:

1) Ample del traçat = fi, mig, negre
2) Forma del traçat = perfilat, ombrejat
3) Proporció dels eixos = rodona, estreta, expandida
4) Inclinació dels eixos = cursiva, inclinada. 


C - La paraula 

-> millor lectura. barreja de maiúscules i minúscules

Forma exterior -> M - densifinació (meny diferanció)
                           -> m diferació (lletres que pugen i baixen)

Ritme interior -> joc de blanes

D - Linéa: es un conjunt de paraules que donen support sobre la mateixa linéa base. 

 Problemas tipomèstris -> Espai entre paraules podrien desestructurar una línea. 
                                         -> Dimensions de la línea -> tipus de lectura -> grandària de la lletra 
                                                                                        -> nombre ideal de caracters  

20-25 cícers. 

E - Paràgrafs.

a) obres de creació LLIBERTAT

b) tot la resta: adequació a - Fifenciació gràfica | b - brevetat.

F - Columnes i maqueta, la preferencia per utilitzar un nombre determinat de columnes, en aquest aspecte, depèn de A: l'ample de la pàgina B: tipus de projecte C: raons de disseny 


ELS BLANCS

Els blancs son funcionals, calman la lectura, tenen enormes posibilitats estètiques.

Finalment 

Letra manuscrita - letra digital

Letra impresa - letra digital / estructuración del bloc.

Composición en caliente ----> Tipografia (bloques / módulos), monotipia, linotipia

Composición en frío ---> Fotocomposición (mundo digital), máquina de escribir

TIPOGRAFIA - Caracteres  / tipología. Partes de los caracteres. Familias de caracteres. Tipología de familias.

TIPOMETRIA - Unidades de medida cambios de unidades de medida 

KERM TRACK.